DILLUNS
Nosaltres
podem cometre errors: dedicar-nos a queixar-nos dels problemes que hi ha al
nostre voltant, però no preguntar-nos mai: I jo què puc fer? Si no fem això i
no hi fem la nostra aportació, per petita que sigui, els problemes continuaran
estant presents. I l’altre error que podem cometre és donar consells a qui té
algun problema, però no ajudar-lo en res. Tant en un cas com en l’altre, la
qüestió és que fem algun gest, que fem alguna cosa positiva que estigui de la
nostra part per ajudar a solucionar les situacions conflictives que es donen al
nostre voltant.
DIMARTS
Una mestra d’educació primària explicava als seus alumnes que en aquest món tots hem de treballar.
-¿Tots, tots? -li va dir una alumna .
-Bé... gairebé tots...-va contestar la mestra.
-Doncs jo, quan sigui gran, vull ser dels gairebé -va acabar dient la nena.
Hi ha moltes persones que es conformen amb ser del grup dels gairebé. I tu? Per construir el món que volem, per construir unes relacions de convivència i de respecte... tots hem de treballar. No s’hi val esperar que ho facin els altres.
DIMECRES
MENYS PARLAR...
Una noia, als dotze anys, escrivia: “Nosaltres som les dones i els homes del futur; ens toca a nosaltres canviar les coses. El pitjor de tot és quedar-se plantat sense fer res, contemplant aquest pobre món que es trenca a trossos. Diem ‘visca la pau’ i no parem de fer guerres, ‘prou de violència’ i mira com va el terrorisme... Però ningú no ens ha dit que això no pugui canviar. Jo dic una cosa: si estàs trist per l’odi que hi ha en el món, no ploris ni et desesperis, fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc”.
Fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc. ¿Tens uns sentiments semblants als d’aquesta noia, que escrivia això als dotze anys?
DIJOUS
Comentar la imatge que hi ha a continuació:
DIVENDRES
SEMPRE ES POT FER ALGUNA COSA
Un mestre estava fent classe als seus alumnes. Va posar una taca de tinta en un full blanc de paper. Va cridar l’atenció dels alumnes i els preguntà: “Què hi veieu?” I tots van respondre a la vegada: “Una taca negra”. El mestre respongué: “Tots us heu fixat en la taca negra, que és petita; en canvi, ningú no ha vist tot el full blanc, que és molt més gran”. També nosaltres podem córrer el mateix risc: deixar-nos vèncer per les dificultats, les situacions fosques. Hem de saber mantenir una actitud optimista davant la vida, confiant que els nostres esforços, units als de molta altra gent, poden realment ajudar a construir un futur molt millor.