ESFORÇ

1era setmana octubre.

                                                              DILLUNS

Comentar la següent imatge i mirar la seva relació amb el valor de la setmana:

                                                                  DIMARTS

Llegir i comentar la història que hi ha a continuació:

ESFORÇ AMB SENTIT

Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.

                                                                 DIMECRES

Comentar la imatge:

                                                     

       
                                                  




                                                                        DIJOUS 


Veure el vídeo que hi ha tot seguit i comentar-lo :

                                     




                                                                   DIVENDRES 


PACIÈNCIA DE CARGOL
Una àguila reial amb el seu vol majestàtic dominava des de dalt les penyes més altes. Però quan va arribar a la roca on tenia el seu niu, va veure que un petit cargol havia arribat fins allà dalt. Molt sorpresa, li va dir:
- Però, ¿com és que tu, que vas tan a poc a poc i que ets tan poca cosa, has pogut pujar fins els meus dominis?
I el cargol li contestà, humilment:
- Doncs he pujat de la manera que sé: arrossegant-me. He trigat molt, però com que tinc paciència, no m’ha importat la tardança, i per fi he pogut arribar-hi.
Ser herois algun cop, tenir algun rampell de generositat, sacrificar-se alguna vegada... són coses que -qui més qui menys- tothom pot i sap fer. Però el que costa és la constància, anar treballant i anar fent dia a dia les coses que s’han de fer. A nosaltres segurament no se’ns demanarà que fem grans sacrificis pels altres en moments determinats... Però tenim oportunitats sempre de donar-nos a poc a poc, d’entregar-nos de formar constant, al llarg dels dies. Això és també un acte heroic, encara que no sigui espectacular.

               
                            

ENTREGA

                                                 DILLUNS 

La carrossa d'or

Tagore--
 Anava plorant de porta en porta quan la teva carrossa d'or aparegué en la llunyania, com un somni magnífic.
I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis.
Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres se m'havien acabat.
Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant.
La carrossa es deturà al meu costat mateix. Vau mirar-me i baixàreu somrient.
Vaig sentir que la felicitat de la meva vida havia arribat.
Tot d'un plegat, però, vau allargar-me la mà tot dient:
- "Pots donar-me alguna cosa?"
Ah! quina ocurrència la de vostra reialesa!. Demanar-li vos al captaire!
Estava confús i no sabia què fer...
Vaig treure a poc a poc del meu sarró un granet de blat i us el vaig donar...
Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granet d'or entremig de la misèria.
Que amargament he plorat de no haver tingut cor per donar-vos-ho tot!



                                             DIMARTS 


Quant costa un gelat?
 En els dies en que un gelat costava molt pocs diners, un nen va entrar en un establiment i es va asseure a una taula. La cambrera va posar un got d'aigua davant d'ell
-Quant costa un gelat de xocolata amb ametlles?, va preguntar el nen
- Un euro, va respondre la cambrera.
El nen va treure la mà de la butxaca i va examinar un nombre de monedes. -Quant costa un gelat sol?-, va tornar a preguntar.
Algunes persones estaven esperant una taula i la cambrera ja estava una mica impacient.
-Setanta-cinc cèntims,- va dir ella bruscament. El nen va tornar a contar les monedes. -Vull el gelat sol, - va dir el nen. La cambrera li va portar el gelat, i va posar el compte damunt la taula i va marxar. El nen va acabar el gelat, va pagar a la caixa i va marxar. Quan la cambrera va tornar per netejar la taula, no podia creure el que estava veient.
Allí, ordenadament al costat del plat buit, hi havia vint-i-cinc cèntims, la seva propina!

                                        DIMECRES 


Els anys
 Una velleta de vuitanta anys estava sent entrevistada amb motiu del seu aniversari. La periodista li va preguntar quin consell donaria a les persones de la seva edat.
Bé - va dir l'àvia - a la nostra edat és molt important no deixar d'utilitzar tot el nostre potencial, en cas contrari , aquest es marceix. És molt important estar amb la gent i, sempre que sigui possible, guanyar-se la vida desenvolupant un servei . Això és el que ens manté amb vida i salut.
-Puc preguntar-li què és el que fa per a guanyar-se la vida a la seva edat? -li diu la periodista-. La senyora va respondre:
-Tinc cura d'una velleta que viu en el meu barri. Va ser la seva i inesperada i deliciosa resposta.

                                          DIJOUS 

El qui dóna no ha de recordar-se'n més; el qui rep no ha d'oblidar-se'n mai més. Proverbi hindú

                             

                                 DIVENDRES 

TENIR O NO TENIR

 Aquell ric industrial es va quedar parat quan a la platja va veure un pescador tranquil•lament estirat descansant al costat de la seva barca. “¿Com és que avui no ha sortit a pescar, bon home?”. El pescador li va contestar: “Perquè ja he pescat bastant”. “¿I per què no pesca més del que necessita?”, va insistir l’industrial. “No em fa falta; no sé què hi guanyaria”. I la resposta va ser: “Segurament guanyaria més diners; i així podria posar un motor nou a la barca, d’aquesta forma podria anar a pescar a aigües més profundes, pescaria més, compraria xarxes noves, i amb tot això encara guanyaria més diners. Vagi a saber si aviat no podria comprar alguna barca més, i arribaria a ser tan ric com jo... Aleshores podria seure, descansar i fruir de la vida...” Quan el ric va acabar, el pescador se’l va mirar i li va dir: “¿I què creu que estic fent ja?”
També nosaltres podem tenir l’actitud d’aquesta persona rica, que ambiciona cada vegada més, i que es pensa que tenint més és quan serà feliç de veritat. Posar la il•lusió en tenir cada vegada més pot conduir a una trampa, perquè no sempre això porta a la veritable felicitat.

ESFORÇ

Primera setmana octubre


                                                                  DILLUNS


APROFITAR EL TRESOR QUE TENIM

L’educació és un dret per a tota persona, sobretot per als nens i joves. I és un dels mitjans perquè un país pugui sortir de la seva pobresa. Per a nosaltres és una feina habitual venir cada dia a l’escola durant el curs; tenim el dret a l’educació i, a més, tenim la possibilitat d’exercir-lo.
En aquest sentit, podem dir que nosaltres som uns privilegiats: tenim totes les facilitats per accedir a l’estudi i a l’educació... ¿Les sabem aprofitar? ¿Som conscients del gran tresor que tenim i el sabem valorar?

                                                                  DIMARTS


Comentar la següent fotografia i intentar relacionar-la amb el valor de la setmana:

                                                           

                                                         DIMECRES


Què volen dir aquestes paraules de Gandhi?

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

                                                          DIJOUS

Veiem , en aquest dibuix, el valor de l’esforç? Parlem-ne.

                                                       DIVENDRES


ESFORÇ AMB SENTIT
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.