DILLUNS
ESTAR
EN CALMA
Un dia una alumna em deia que s’havia proposat fer les coses amb més calma, sense atabalar-se tant, per poder-les fer millor. És un bon propòsit, que ens aniria bé a tots: el nerviosisme, l’agitació i la intranquil•litat no ens ajuden gens a fer les coses bé; sí que ens hi poden ajudar la tranquil•litat, la calma i -¿per què no?- el silenci. A més, sense silenci i sense calma ens és molt més difícil descobrir com som, saber com fem les coses i com podem millorar. Aquesta noia que manifestava la seva intenció de procurar no atabalar-se tant, d’anar amb més calma, segur que ho va descobrir i pensar justament en un moment de calma i de silenci.
DIMARTS
GRÀCIES AL SILENCI
• Si sempre estem envoltats de soroll, també el nostre interior s’omple de soroll; i el soroll no ens deixa reflexionar, no ens deixa pensar en qui som, en com som, en el que ens passa, en com actuem... I els homes i les dones, els nois i les noies, per tal de créixer com a persones, necessitem moments per “pensar”. I això només ho trobarem enmig del silenci.
DIMECRES
SILENCI PER ESCOLTAR...
LLegim individualment i en silenci aquesta frase. Després comentem què voldir.
Quan una persona està envoltada de silenci
pot més fàcilment pensar en ella mateixa, descobrir-se com és.
DIJOUS
Parlem del que hem sentit en els dos moments.
DIVENDRES
ESCOLTAR EL QUE NO ES DIU...
Les
persones també “parlem” amb el silenci, o amb el que fem, amb el nostre
comportament... Si volem conèixer millor algú, ens ajudarà molt escoltar el que
diu, el que ens comunica amb les seves paraules.
Però també el coneixerem veient les seves
actituds, observant el seu comportament. I -encara que això és més difícil-
intentant deduir les coses que voldria dir, però que no diu (per por, per
timidesa, per vergonya...)
No
oblidem que hi ha persones que parlen molt, que diuen moltes paraules, però que
en el fons ho fan per amagar com són en realitat. Les persones que parlen molt
no sempre són les més “comunicatives”. Es pot parlar molt... i no dir res.
¿Sabem
escoltar els “silencis” dels altres? Quan parlem, ¿ens donem a conèixer amb
sinceritat o fent servir molta xerrameca inútil per
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada