dilluns, 2 d’octubre de 2017

ESFORÇ

1era setmana octubre.

                                                              DILLUNS

Comentar la següent imatge i mirar la seva relació amb el valor de la setmana:





                                                                  DIMARTS

Llegir i comentar la història que hi ha a continuació:

ESFORÇ AMB SENTIT
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.


                                                                 DIMECRES
Comentar la imatge:

                                                     
       
                                                  




                                                                        DIJOUS 


Veure el vídeo que hi ha tot seguit i comentar-lo :



                                     




                                                                   DIVENDRES 


PACIÈNCIA DE CARGOL
Una àguila reial amb el seu vol majestàtic dominava des de dalt les penyes més altes. Però quan va arribar a la roca on tenia el seu niu, va veure que un petit cargol havia arribat fins allà dalt. Molt sorpresa, li va dir:
- Però, ¿com és que tu, que vas tan a poc a poc i que ets tan poca cosa, has pogut pujar fins els meus dominis?
I el cargol li contestà, humilment:
- Doncs he pujat de la manera que sé: arrossegant-me. He trigat molt, però com que tinc paciència, no m’ha importat la tardança, i per fi he pogut arribar-hi.
Ser herois algun cop, tenir algun rampell de generositat, sacrificar-se alguna vegada... són coses que -qui més qui menys- tothom pot i sap fer. Però el que costa és la constància, anar treballant i anar fent dia a dia les coses que s’han de fer. A nosaltres segurament no se’ns demanarà que fem grans sacrificis pels altres en moments determinats... Però tenim oportunitats sempre de donar-nos a poc a poc, d’entregar-nos de formar constant, al llarg dels dies. Això és també un acte heroic, encara que no sigui espectacular.