dilluns, 30 d’abril de 2018

CONSTÀNCIA


DILLUNS 


CANSAMENT


Hi ha nois i noies que no saben valorar el seu esforç, que es pensen que no han fet res, i que volen abandonar (no estudien, no treballen, no es preocupen de ser bons companys...) I a causa d'això, sense que ells se n'adonin, poden perdre tot allò que han anat aconseguint mica en mica. Seria llàstima que per una falta de constància perdessin fins i tot allò en què han millorat. Seria llàstima que no sabéssim veure les coses bones que hem fet. Seria una llàstima que entre tots no ens ajudéssim a ser constants i a seguir treballant en millorar les nostres relacions.


                                                                  DIMARTS 

Comentar el que suggereix la següent imatge:
Resultat d'imatges de la constancia la clave del esxito



                                                                DIMECRES 



NO PERDRE L’ESPERANÇA

Si volem fer alguna cosa positiva és molt important recordar que no ens hem deixar portar pel desànim, encara que siguem pocs. Ser pocs o molts no vol dir que el que fem estarà millor o pitjor. L'important és continuar treballant amb il•lusió i amb entusiasme. Això és el que farà que les accions positives tinguin consistència.


                                        
                                                      DIJOUS 

Observar la imatge :


 Resultat d'imatges de hombre empujando la piedra





Si ets constant, POTS. Descobreix la FORÇA  que hi ha dins teu.


                                            

                                                                  DIVENDRES  


SORPRESA DE CONSTRUCTOR
 Un mestre d’obres portava molt de temps treballant en una important empresa de construcció. Un dia va rebre l’ordre de construir una finca d’esbarjo, un xalet modèlic i original. El podria construir fent el projecte totalment al seu gust i no s’havia de preocupar gens pel que pogués costar. L’empresa estaria d’acord amb tot el que ell fes, tant amb l’estil del xalet com amb el preu. Les obres van començar de seguida. Però en aquella ocasió el mestre d’obres es va voler aprofitar de la confiança que havien dipositat en ell, no només aquella vegada, sinó durant el temps que portava treballant a l‘empresa; és per això que va pensar en utilitzar materials de baixa qualitat i en contractar treballadors poc qualificats amb un salari més baix. D’aquesta manera ell es podria embutxacar els diners que sobressin. De totes formes no li importava gaire, perquè tampoc no sabia per a qui era el xalet que estava construint.
Quan es va acabar la construcció del xalet es va fer un gran dinar per celebrar-ho, i després del dinar el mestre d’obres va entregar les claus de la nova casa al president de l’empresa constructora. Per a sorpresa seva, el president li va tornar les claus i li va dir: “El xalet és seu. És el nostre regal, el regal que li fa aquesta empresa, com a senyal d’apreci i de reconeixement al seu treball en ella”.
Amb el treball de cada dia, amb el que anem fent amb constància i amb dedicació, estem construint l’edifici de la nostra vida... Mirem de fer-ho bé, no sigui que després no hi hagi remei per a algunes coses que hem construït malament...