dilluns, 19 de març de 2018

ESCOLTA

                                                                   DILLUNS

ESCOLTAR PER AJUDAR

Escoltar és tenir l’oportunitat de conèixer millor una persona, és una forma de manifestar el respecte i l’estimació.
 Deia un escriptor: “Saber parlar és un do que tenen moltes persones. Saber callar és ja una cosa que pocs saben fer. I saber escoltar és una generositat de molt pocs”. Nosaltres, ¿ens sabem escoltar?
Pensem que molts companys i companyes no els tenim en consideració, els ignorem, simplement perquè no els coneixem. ¿I com els podrem conèixer si no els escoltem? Cadascú ha de valorar quina és la seva capacitat d’escoltar, d’acollir el que els altres li volen comunicar.



                                                                  DIMARTS

Comentar la següent imatge:


                                          Resultat d'imatges de IMAGEN SABES ESCUCHAR A LOS DEMÁS           


                                                                  DIMECRES


 SABER DIALOGAR

 La paraula "diàleg" l'hem sentida moltes vegades. Dialogar és molt important per millorar les relacions entre les persones. Però perquè hi hagi diàleg són necessàries algunes condicions:
 Escoltar és la primera condició perquè hi hagi diàleg de veritat. Escoltar tots aquells que volen parlar amb nosaltres (companys, amics, professors, els de casa...)
 A tothom ens agrada que ens escoltin; cal que nosaltres fem el mateix.

                                                                    DIJOUS
Veure i comentar el següent vídeo:




                                                 

                                                                              DIVENDRES


TAN A PROP I TAN LLUNY!

Un jove m’explicava el que li havia passat a una amiga seva. La noia anava buscant un carrer per una zona de la ciutat que no coneixia gaire. Com que no trobava el carrer, li va preguntar a la primera persona que va veure. Era un home gran, mal vestit, amb una aparença externa de pobre i de vagabund. La jove li pregunta pel carrer, el senyor li contesta... i es posa a plorar. La noia no entén què li passa, i li ho pregunta:
-És que feia tant de temps que ningú no em dirigia la paraula...! –li va contestar el senyor, emocionat.
Una persona que plora d’emoció perquè una altra s’ha dignat dirigir-li la paraula! Una realitat ben trista de la nostra societat, una societat –la nostra- que està vivint l’esplendor de la tercera gran revolució de la humanitat. La primera gran revolució diuen que va ser al Neolític, quan els humans es van començar a dedicar al conreu de la terra; la segona, en l’època industrial; i la tercera l’estem vivint ara: la cibernètica, la microelectrònica, la informàtica... i tot el món de les telecomunicacions, un camp en què s’ha progressat increïblement, i en el qual encara ens queda molt per veure. Ens hem d’alegrar d’aquests avenços de la humanitat, de poder-nos comunicar de forma instantània amb qualsevol part del món. Són d’una gran ajuda en infinitat de situacions: hi ha moltes persones que han salvat la vida gràcies a què s’ha pogut avisar de forma immediata a serveis de rescat (penso en un amic que va tenir un accident a la muntanya), o gràcies a poder-se comunicar amb persones d’un altre país (penso en uns missioners que van poder ser rescatats d’un país africà en guerra).
Però no oblidem que les persones continuem demanant i necessitant la comunicació propera i personal. Que ningú al costat nostre quedi “incomunicat”, esperant que algú es digni dirigir-li la paraula, igual que la persona de qui parlàvem al començament.