dilluns, 12 de març de 2018

SILENCI


DILLUNS 


 ESTAR EN CALMA


Un home va anar a visitar un monjo de clausura i li va preguntar què era el que ell aprenia de la vida que portava, basada sobretot en el silenci. El monjo estava traient aigua d’un pou i li va dir al visitant: “Mira al fons del pou ¿Què hi veus?” L’home va mirar tal com el monjo li havia dit i li va contestar: “Doncs no hi veig res”. Durant una estona el monjo es va quedar quiet i en silenci, i després li va tornar a dir al visitant: “I ara, ¿què hi veus?” L’home va tornar a mirar i aleshores va dir: “Ara em veig a mi mateix, com si l’aigua fos un mirall”. I el monjo li va contestar: “En efecte; quan jo poso la galleda, l’aigua del pou està agitada. En canvi ara està tranquil•la. Això mateix és l’experiència del silenci. Quan la persona està en pau i en calma, és més capaç de descobrir-se a ella mateixa”.
Un dia una alumna em deia que s’havia proposat fer les coses amb més calma, sense atabalar-se tant, per poder-les fer millor. És un bon propòsit, que ens aniria bé a tots: el nerviosisme, l’agitació i la intranquil•litat no ens ajuden gens a fer les coses bé; sí que ens hi poden ajudar la tranquil•litat, la calma i -¿per què no?- el silenci. A més, sense silenci i sense calma ens és molt més difícil descobrir com som, saber com fem les coses i com podem millorar. Aquesta noia que manifestava la seva intenció de procurar no atabalar-se tant, d’anar amb més calma, segur que ho va descobrir i pensar justament en un moment de calma i de silenci.

                                                        
                                                    

                                                                       DIMARTS 



GRÀCIES AL SILENCI


• Si sempre estem envoltats de soroll, també el nostre interior s’omple de soroll; i el soroll no ens deixa reflexionar, no ens deixa pensar en qui som, en com som, en el que ens passa, en com actuem... I els homes i les dones, els nois i les noies, per tal de créixer com a persones, necessitem moments per “pensar”. I això només ho trobarem enmig del silenci.

                                             


        
                                                                  DIMECRES 



SILENCI PER ESCOLTAR...

LLegim individualment i en silenci aquesta frase. Després comentem què voldir.
Quan una persona està envoltada de silenci pot més fàcilment pensar en ella mateixa, descobrir-se com és.

                                                                    DIJOUS


Veure primer el video de la música de la Enya sense el so. Després veure’l amb la música.
Parlem del que hem sentit en els dos moments.





                                                     

                                                                      DIVENDRES 



ESCOLTAR EL QUE NO ES DIU...


Les persones també “parlem” amb el silenci, o amb el que fem, amb el nostre comportament... Si volem conèixer millor algú, ens ajudarà molt escoltar el que diu, el que ens comunica amb les seves paraules.
 Però també el coneixerem veient les seves actituds, observant el seu comportament. I -encara que això és més difícil- intentant deduir les coses que voldria dir, però que no diu (per por, per timidesa, per vergonya...)
No oblidem que hi ha persones que parlen molt, que diuen moltes paraules, però que en el fons ho fan per amagar com són en realitat. Les persones que parlen molt no sempre són les més “comunicatives”. Es pot parlar molt... i no dir res.
¿Sabem escoltar els “silencis” dels altres? Quan parlem, ¿ens donem a conèixer amb sinceritat o fent servir molta xerrameca inútil per