dilluns, 19 de febrer de 2018

Amistat

                                                                DILLUNS 

      
ELS AMICS QUE NO HO SÓN


 Dos amics travessaven un bosc salvatge, en el qual no hi havia senyals de civilització. De sobte van veure com davant d'ells sortia un ós, que semblava que tenia molta gana i no gaire bones intencions. Un dels dos amics, apartant i trepitjant l'altre, i preocupant-se només d'ell mateix, va sortir corrent, i ràpidament es va posar fora de perill tot enfilant-se a un arbre. L'altre amic no va tenir una altra idea millor que tirar-se a terra i contenir la respiració tot el que va poder, com si estigués mort. L'ós se li va acostar, el va estar llepant durant una estona, i després, pensant que estava mort, se n'anà.
Un cop havia passat el perill, l'amic que havia pujat a l'arbre, encara tremolant, li va dir a l'altre:
- Quan l'ós se t'ha acostat, semblava que t'estava parlant. Què t'ha dit?
- Doncs m'ha dit només una cosa: que no em refiï mai dels amics que es comporten com tu!
Pensem en aquelles persones que considerem amigues... Malament si actuen com el d'aquesta història! No és un bon amic aquell que et deixa de banda en els moments difícils.


     

                                                                  DIMARTS

Comentar la imatge que hi ha a continuació que ve companyada d’una frase:









                                                                 DIMECRES 


Comentar el següent fragment sobre l’amistat:

Un amic és la persona més propera, que ens ajuda quan ens fa falta, o a qui donem un cop de mà quan ens necessita. Diuen que "tenir un amic és tenir un tresor", i és veritat.



                                                                DIJOUS

Escoltar la cancó : “Tens un amic” dels Gossos.





                                         

                                                                      DIVENDRES


Llegir i comentar el text següent:

TENIR BONS AMICS!


 Aquesta és una història real.
Tripi vivia en la seva casa, en un barri de la gran ciutat. De tant en tant li agradava fer campana en el cole, perquè deia que ja era gran per estar assegut aprenent coses que no li servirien de res. Tripi vivia amb la seva mare i amb el seu germà de 7 anys. La seva mare treballava tot el dia per portar endavant la seva família, i no era molt el sou que guanyava. La seva mare li donava una petita “paga” setmanal, però a Tripi no li arribava per a les seves coses. Un dia va decidir que, si la seva mare no li podia donar més diners, ell els aconseguiria per altres mètodes. Però Tripi no estava pensant en treballar...
Després, als 27 anys, va anar a parar a la presó. Allí coneix molta gent que li explica que el camí que un dia va agafar costa molt deixar-lo. Difícilment te n’escapes. L’últim que va robar va ser un cotxe, per anar-se de festa, i per això s’ha de passar tancat un any i dos mesos. La seva vida és un entrar i sortir de la presó. Parlant un amic adult amb aquest jove, li va dir: “No vaig tenir mai un amic que m’avisés que el camí que havia agafat la meva vida era equivocat i perillós. No em van donar mai un cop de mà per ajudar-me. Ara em trobo nanos que estan a punt de fer el mateix que jo vaig fer, i només els dic: Busca’t un bon amic, algú que t’estimi de veritat i que sigui honrat, i fes-li cas”.
Creus que Tripi té raó? Segurament no ens adonem que tenim una gran responsabilitat en les coses que els puguin passar a les persones que tenim al nostre costat, sobretot als nostres amics i amigues.