dilluns, 26 de febrer del 2018

PARLAR BE DELS ALTRES


DILLUNS


   LES TRES PORTES

 Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, va a un conegut seu, company de treball, a explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:
-No; abans de dir-me res, pensa en el que em vols explicar i mirem si passa per les tres portes... Si no és així, no cal que m’expliquis res.
L’altre li va contestar:
-¿Què vols dir amb això de les tres portes?
-Doncs molt senzill. La primera porta és la de la veritat. ¿El que em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home; a mi m’ho ha dit un conegut, que es veu que ho ha sentit dir a la dona d’un amic seu (no sabria dir-te qui), però no sé si realment és veritat.
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que em vinguis a explicar res. Però continuem repassant les portes. La segona porta és la de la bondat: el que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I la tercera porta és la de la necessitat: ¿és necessari que em vinguis a dir a mi això que em volies explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit explicar-t’ho, però necessari no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa per les tres portes; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi, sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni sobre ningú.
Si les coses que diem dels altres, o les que sentim dir, les féssim passar per aquestes tres portes... Quants mals rotllos evitaríem, quants malentesos i disgustos no arribarien a donar-se...  
Però no sempre tenim prou sinceritat i valentia per fer-ho. 







                                                            DIMARTS 


Comentar el que ens suggereix la següent imatge:







                                                           DIMECRES 


Comentar entre tots si a nosaltres ens passa els mateixque diu la frase següent:
A les persones no ens agrada gaire que els altres ens diguin els nostres defectes, i ens costa reconèixer-los i corregir-los. Però normalment trobem una gran satisfacció en dir i en corregir els defectes dels altres.

                                                        DIJOUS 
Fem una dinàmica en la que cadascú s’esforça en dir una cosa bona del company que li ha tocat.
Donem un tros de paper a cada nen/a amb el mon d’un company i allí mateix li ha d’escriure una qualitat o cosa bona i després ens ho anem dient. Podem acabar fen l’intercanvi de paperets.




                                                         DIVENDRES 


MASSA TARD PER FER LLOANCES
Mai no arribarem a entendre del tot el mal que podem fer parlant malament dels qui ens envolten. I a vegades ho fem sense voler. Parlar bé dels altres, i parlar amb sinceritat, ens ajuda a tots a estar millor entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. Parlem dels companys i companyes, parlem les coses que fem junts. Però parlem bé, amb il•lusió, amb afecte. No destruïm el que durant dies anem construint. Procurem parlar bé dels altres (si no, és millor callar): però no esperem a fer-ho quan les coses ja no tinguin remei.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada