COMPROMÍS

DILLUNS  

AJUDAR A NO ENSOPEGAR
 

Nosaltres podem cometre errors: dedicar-nos a queixar-nos dels problemes que hi ha al nostre voltant, però no preguntar-nos mai: I jo què puc fer? Si no fem això i no hi fem la nostra aportació, per petita que sigui, els problemes continuaran estant presents. I l’altre error que podem cometre és donar consells a qui té algun problema, però no ajudar-lo en res. Tant en un cas com en l’altre, la qüestió és que fem algun gest, que fem alguna cosa positiva que estigui de la nostra part per ajudar a solucionar les situacions conflictives que es donen al nostre voltant.

                       

                                                                       DIMARTS 

POQUES GANES DE TREBALLAR...

 Una mestra d’educació primària explicava als seus alumnes que en aquest món tots hem de treballar.
-¿Tots, tots? -li va dir una alumna .
-Bé... gairebé tots...-va contestar la mestra.
-Doncs jo, quan sigui gran, vull ser dels gairebé -va acabar dient la nena.
Hi ha moltes persones que es conformen amb ser del grup dels gairebé. I tu? Per construir el món que volem, per construir unes relacions de convivència i de respecte... tots hem de treballar. No s’hi val esperar que ho facin els altres.


                                                            DIMECRES 


MENYS PARLAR...


Una noia, als dotze anys, escrivia: “Nosaltres som les dones i els homes del futur; ens toca a nosaltres canviar les coses. El pitjor de tot és quedar-se plantat sense fer res, contemplant aquest pobre món que es trenca a trossos. Diem ‘visca la pau’ i no parem de fer guerres, ‘prou de violència’ i mira com va el terrorisme... Però ningú no ens ha dit que això no pugui canviar. Jo dic una cosa: si estàs trist per l’odi que hi ha en el món, no ploris ni et desesperis, fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc”.
Fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc. ¿Tens uns sentiments semblants als d’aquesta noia, que escrivia això als dotze anys?



                                                          
                                                                       DIJOUS

 
Comentar la imatge que hi ha a continuació:

                 

                                         

                                                                     


                                                                         DIVENDRES 

SEMPRE ES POT FER ALGUNA COSA



 Un mestre estava fent classe als seus alumnes. Va posar una taca de tinta en un full blanc de paper. Va cridar l’atenció dels alumnes i els preguntà: “Què hi veieu?” I tots van respondre a la vegada: “Una taca negra”. El mestre respongué: “Tots us heu fixat en la taca negra, que és petita; en canvi, ningú no ha vist tot el full blanc, que és molt més gran”. També nosaltres podem córrer el mateix risc: deixar-nos vèncer per les dificultats, les situacions fosques. Hem de saber mantenir una actitud optimista davant la vida, confiant que els nostres esforços, units als de molta altra gent, poden realment ajudar a construir un futur molt millor.

PARLAR BE DELS ALTRES

DILLUNS

   LES TRES PORTES

 Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, va a un conegut seu, company de treball, a explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:
-No; abans de dir-me res, pensa en el que em vols explicar i mirem si passa per les tres portes... Si no és així, no cal que m’expliquis res.
L’altre li va contestar:
-¿Què vols dir amb això de les tres portes?
-Doncs molt senzill. La primera porta és la de la veritat. ¿El que em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home; a mi m’ho ha dit un conegut, que es veu que ho ha sentit dir a la dona d’un amic seu (no sabria dir-te qui), però no sé si realment és veritat.
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que em vinguis a explicar res. Però continuem repassant les portes. La segona porta és la de la bondat: el que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I la tercera porta és la de la necessitat: ¿és necessari que em vinguis a dir a mi això que em volies explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit explicar-t’ho, però necessari no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa per les tres portes; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi, sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni sobre ningú.
Si les coses que diem dels altres, o les que sentim dir, les féssim passar per aquestes tres portes... Quants mals rotllos evitaríem, quants malentesos i disgustos no arribarien a donar-se...  Però no sempre tenim prou sinceritat i valentia per fer-ho. 

                                                            DIMARTS 

Comentar el que ens suggereix la següent imatge:

                                                           DIMECRES 


Comentar entre tots si a nosaltres ens passa els mateixque diu la frase següent:
A les persones no ens agrada gaire que els altres ens diguin els nostres defectes, i ens costa reconèixer-los i corregir-los. Però normalment trobem una gran satisfacció en dir i en corregir els defectes dels altres.

                                                        DIJOUS 
Fem una dinàmica en la que cadascú s’esforça en dir una cosa bona del company que li ha tocat.
Donem un tros de paper a cada nen/a amb el mon d’un company i allí mateix li ha d’escriure una qualitat o cosa bona i després ens ho anem dient. Podem acabar fen l’intercanvi de paperets.




                                                         DIVENDRES 


MASSA TARD PER FER LLOANCES
Mai no arribarem a entendre del tot el mal que podem fer parlant malament dels qui ens envolten. I a vegades ho fem sense voler. Parlar bé dels altres, i parlar amb sinceritat, ens ajuda a tots a estar millor entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. Parlem dels companys i companyes, parlem les coses que fem junts. Però parlem bé, amb il•lusió, amb afecte. No destruïm el que durant dies anem construint. Procurem parlar bé dels altres (si no, és millor callar): però no esperem a fer-ho quan les coses ja no tinguin remei.

Amistat

                                                                DILLUNS 

      

ELS AMICS QUE NO HO SÓN


 Dos amics travessaven un bosc salvatge, en el qual no hi havia senyals de civilització. De sobte van veure com davant d'ells sortia un ós, que semblava que tenia molta gana i no gaire bones intencions. Un dels dos amics, apartant i trepitjant l'altre, i preocupant-se només d'ell mateix, va sortir corrent, i ràpidament es va posar fora de perill tot enfilant-se a un arbre. L'altre amic no va tenir una altra idea millor que tirar-se a terra i contenir la respiració tot el que va poder, com si estigués mort. L'ós se li va acostar, el va estar llepant durant una estona, i després, pensant que estava mort, se n'anà.
Un cop havia passat el perill, l'amic que havia pujat a l'arbre, encara tremolant, li va dir a l'altre:
- Quan l'ós se t'ha acostat, semblava que t'estava parlant. Què t'ha dit?
- Doncs m'ha dit només una cosa: que no em refiï mai dels amics que es comporten com tu!
Pensem en aquelles persones que considerem amigues... Malament si actuen com el d'aquesta història! No és un bon amic aquell que et deixa de banda en els moments difícils.

     

                                                                  DIMARTS

Comentar la imatge que hi ha a continuació que ve companyada d’una frase:

                                                                 DIMECRES 


Comentar el següent fragment sobre l’amistat:

Un amic és la persona més propera, que ens ajuda quan ens fa falta, o a qui donem un cop de mà quan ens necessita. Diuen que "tenir un amic és tenir un tresor", i és veritat.



                                                                DIJOUS

Escoltar la cancó : “Tens un amic” dels Gossos.

                                         

                                                                      DIVENDRES


Llegir i comentar el text següent:

TENIR BONS AMICS!


 Aquesta és una història real.
Tripi vivia en la seva casa, en un barri de la gran ciutat. De tant en tant li agradava fer campana en el cole, perquè deia que ja era gran per estar assegut aprenent coses que no li servirien de res. Tripi vivia amb la seva mare i amb el seu germà de 7 anys. La seva mare treballava tot el dia per portar endavant la seva família, i no era molt el sou que guanyava. La seva mare li donava una petita “paga” setmanal, però a Tripi no li arribava per a les seves coses. Un dia va decidir que, si la seva mare no li podia donar més diners, ell els aconseguiria per altres mètodes. Però Tripi no estava pensant en treballar...
Després, als 27 anys, va anar a parar a la presó. Allí coneix molta gent que li explica que el camí que un dia va agafar costa molt deixar-lo. Difícilment te n’escapes. L’últim que va robar va ser un cotxe, per anar-se de festa, i per això s’ha de passar tancat un any i dos mesos. La seva vida és un entrar i sortir de la presó. Parlant un amic adult amb aquest jove, li va dir: “No vaig tenir mai un amic que m’avisés que el camí que havia agafat la meva vida era equivocat i perillós. No em van donar mai un cop de mà per ajudar-me. Ara em trobo nanos que estan a punt de fer el mateix que jo vaig fer, i només els dic: Busca’t un bon amic, algú que t’estimi de veritat i que sigui honrat, i fes-li cas”.
Creus que Tripi té raó? Segurament no ens adonem que tenim una gran responsabilitat en les coses que els puguin passar a les persones que tenim al nostre costat, sobretot als nostres amics i amigues.

AMOR

                      

                                         Dilluns

Comentar  entre tots els següents fragments del discurs de Mrtin Luther King:

Jo he somiat (I have a dream)

Jo he somiat, que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d'una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.

Jo he somiat aquest matí, que, un dia, cada negre d'aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.

Jo he somiat encara, que, un dia, la justícia brollarà com l'aigua i l'honradesa com el gran torrent.

Jo he somiat també, que, un dia, no hi haurà més guerra, que els homes, de les espases en faran relles i de les llances falçs, que les nacions no s'aixecaran més l'una contra l'altra i que deixaran de fer-se la guerra.

Martin Luther King.

                                                           Dimarts

Observar la imatge que hi ha a continuació i parlar del que ens suggereix:

Amor

Imatge de l'Amor

Fes silenci, tanca els ulls. Quan et sentis en pau llegeix aquestes paraules i observa com ressonen en el teu interior.

Voldria demostrar el meu amor als altres i a apropar-me a les persones que de mica en mica i sense adonar-me'n he anat allunyant de mi. M’agradaria que ens relacionem com a germans que ens estimen i ens preocupen els uns dels altres, com a germans.

                                                          Dimecres

Parlem del que ens fa sentir la següent fotografia:          

                             

                                                          Dijous

Escoltar i comentar  la cançó   Pride , in the name of love U2:

                                                           Divendres

Comentar la següent imatge :

                                                                                                 

PERDÓ

                                                       Dilluns

Escoltar la cançó dedicada al perdó : ODIO POR AMOR de Juanes.

                                                   Dimarts

Observar la imatge i comentar-la:

                                                   Dimecres

Llegir la ressenya de la noticia que hi ha a continuació:

Pandilleros de Canovelles deciden reparar sus propios estropicios

La polícía local les retirará las multas por incivismo si mantienen limpios los espacios que han dañado

F. C. García

Sorprendente reacción la que ha mostrado el numeroso grupo de jóvenes pandilleros de Canovelles (Vallès Oriental) que han decidido unir esfuerzos y reparar los estropicios que ellos mismos habían provocado en el parque de Can Carrencà, un punto habitual donde por la noche confluyen medio centenar de adolescentes que a diario acaban provocando las denuncias del vecindario.

26/04/2010 - La Vanguardia, "Ciudadanos"

                                                        

                                                                          Dijous

Fer la següent dinàmica i després comentar-la . Poden quedar els dibuixos penjats a la classe.

Dinàmica de l'arbre: 

Dibuixa un arbre i posa nom a les seves branques com si fos la teva vida. Posa-hi també allò que cal esporgar. Dibuixa-i també els fruits que n'esperes. 

                                                 Divendres

Llegir el text i comentar-lo:

Avui, el meu millor amic m’ha pegat una bufetada a la cara

Dos amics viatjaven pel desert i en un determinat punt del viatge van discutir. L'altre, ofès, sense res a dir, va escriure a la sorra:

"Avui, el meu millor amic m’ha pegat una bufetada a la cara".

Van seguir endavant i van arribar a un oasi on es van banyar. El que havia estat bufetejat i ferit va començar a ofegar-se, sent salvat per l'amic. En recuperar-se, pren un estilet i va escriure en una pedra:

"Avui. El meu millor amic m’ha salvat la vida".

Intrigat, l'amic pregunta: Per que després que et fes mal, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra? Somrient, l'altre amic va respondre: "Quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar i apagar-ho, d'altra banda quan ens passi alguna cosa grandiosa, haurem gravar a la pedra de la memòria del cor, on el vent no ho podrà esborrar "

PAU

                                                            DILLUNS                                              

Conte per la pau

Es la història d’un home que volia parlar de la PAU.

I va anar a la guerra per parlar de la pau, però els canons el van fer

callar. Va anar a un camp de refugiats per parlar de la pau i la fam el va fer

callar. Va anar a una residència d’avis a parlar de la pau i la soledat i

l’aïllament el van fer callar. Va entrar en el món dels negocis a parlar de la pau i la “llei del més fort’ el va fer callar.

Es va enfilar a la muntanya més alta per parlar de la pau i l’aire contaminat el va fer callar. Va baixar a la vall més profunda per parlar de la pau i el riu emmetzinat el va fer callar.

Cansat de rodar i rodar va tornar a casa i els seus no el van deixar entrar . Tenien por que els parlés de la pau.

Sense esma, ben atuït es va preguntar, què faré? I la veu interior d’un Déu que estima sense límits li digué:

“No t’entossudeixis a parlar de la pau, sigues home de pau” Pensa que amb el cor ple d’egoisme, d’intolerància í dogmatismes es pot anar tot xano-xano pel món. El que no es pot fer és aportar pau a la convivència entre les persones.

Fes-te teva la pregària de Sant Francesc i t’adonaràs que la meva pau et fa sentir solidari amb totes les víctimes de la guerra, del terrorisme del desamor, de les infidelitats de la soledat i de tota mena de marginació. I recorda això que et dic LA PAU DEL COR ÉS EL COR DE LA PAU. “

El bon home va fer cas d’aquestes paraules i en la mesura que les feia

realitat els canons deixaren de tronar, els avis començaren a cantar, els refugiats van poder menjar, en el món dels negocis la pau i la justícia van començar a regnar, l’aire de la muntanya es va fer pur i net, l’aigua del rierol esdevingué cristal·lina i la família el va acollir.

                                               Dimarts

Observar la següent fotografia.   Què us transmet?

                                                           Dimecres

Comentar la frase que hi ha a continuació:

 La pau no es pot aconseguir mai per la força (Einstein).

                                                               Dijous

Escoltar la cançó del grup U2 que parla de la Pau. Un cop acabada es pot donar peu a que expressin el que han sentit.

Peace on earth

                                                  Divendres

Comentar entre tots :

FELICITAT

                                                                       DILLUNS

CONSELLS PER A LA FELICITAT


• “Treu les reixes de casa teva”. Perquè a vegades tenim barreres que fan difícil que els altres s’acostin a nosaltres. Hem de ser més senzills, estar més a disposició.

• “Fes callar el gos”. A vegades portem a dintre un gos furiós, que fa que els altres se’ns acostin amb por, o que no se’ns acostin. Hem de procurar donar més confiança, més sentit d’acollida i d’amistat.

• “Posa’t en la pell de l’altre”. De tant en tant s’ha de fer l’exercici de posar-se en el lloc de l’altre, oblidant-nos de nosaltres. Aleshores podrem comprendre millor el que li passa, i podrem ser més comprensius solidaris amb ell.

Déu n’hi do, la de coses que va dir el bon home en poca estona. Val la pena que almenys en recordem alguna, potser aquella que més ens costa, i que la tinguem present durant un temps, a veure si anem millorant. Totes són importants per viure en millor relació amb els altres i per viure més feliços nosaltres.                    

                                                                               Dimarts

Observar el dibuix, llegir la frase i comentar:

                                                           Dimecres 

On busquem realment la nostra felicitat? ¿Som capaços de ser feliços amb el que som o amb el que tenim? O necessitem de moltes coses i patim perquè no les tenim?

                   

                                                          Dijous

Escoltar i comentar la cançó:   Estúpidament feliç , Els Pets

                                                 Divendres

Endevina endevinalla

Avui la cosa anava d'endevinalles.

- Una cosa que quan més gran és, menys pesa.

Tots anàvem dient coses, alguns deien autèntiques tonteries, però no l'encertàvem.

 Al final a algú se li ha acudit la solució :

- El forat!

Aplaudiment general. Com no hi havíem caigut? Era ben fàcil!

A continuació una diu:

- Una cosa que quan més es dóna i més se'n gasta, més en queda.

Silenci general. Com pot quedar-ne més quan més en gastes? No se'ns acudia res, ni les típiques tonteries. Ens hem quedat tots muts.

Tot d'una la Catalina diu:

- L'alegria.

Tots ens girem a mirar-la sorpresos. La Cati poques vegades parla si no és que se li demana  Fa poc que ha arribat a Catalunya i encara li costa la nostra llengua i prefereix callar i escoltar. Però avui, amb tothom pensant i en silenci les seves paraules han estat impactants. Recuperats de la sorpresa tots ens hem posat a aplaudir molt contents i ella ha mostrat més alegria que mai.