Escoltar la cançó “Pare” d’en Joan Manel Serrat . LLegir la primera estrofa i comentar-la. Es busca a You tube i és la primera que surt la imatge d’un ocell.
Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.
DIMARTS
Llegir i comentar la segona estrofa i repassar la primera.
Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.
Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
DIMECRES
Llegir i comentar la tercera estrofa i rellegir les dues anteriors.
Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
DIJOUS
Llegir i comentar la següent estrofa i si cal repassar les anteriors.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
DIVENDRES
Llegir i escoltar de nou la cançó sencera i ,si cal, fer més comentaris.
Escoltar és tenir l’oportunitat de conèixer millor una persona, és una forma de manifestar el respecte i l’estimació.
Deia un escriptor: “Saber parlar és un do que tenen moltes persones. Saber callar és ja una cosa que pocs saben fer. I saber escoltar és una generositat de molt pocs”. Nosaltres, ¿ens sabem escoltar?
Pensem que molts companys i companyes no els tenim en consideració, els ignorem, simplement perquè no els coneixem. ¿I com els podrem conèixer si no els escoltem? Cadascú ha de valorar quina és la seva capacitat d’escoltar, d’acollir el que els altres li volen comunicar.
DIMARTS
Comentar la següent imatge:
DIMECRES
SABER DIALOGAR
La paraula "diàleg" l'hem sentida moltes vegades. Dialogar és molt important per millorar les relacions entre les persones. Però perquè hi hagi diàleg són necessàries algunes condicions:
Escoltar és la primera condició perquè hi hagi diàleg de veritat. Escoltar tots aquells que volen parlar amb nosaltres (companys, amics, professors, els de casa...)
A tothom ens agrada que ens escoltin; cal que nosaltres fem el mateix.
DIJOUS
Veure i comentar el següent vídeo:
DIVENDRES
TAN A PROP I TAN LLUNY!
Un jove m’explicava el que li havia passat a una amiga seva. La noia anava buscant un carrer per una zona de la ciutat que no coneixia gaire. Com que no trobava el carrer, li va preguntar a la primera persona que va veure. Era un home gran, mal vestit, amb una aparença externa de pobre i de vagabund. La jove li pregunta pel carrer, el senyor li contesta... i es posa a plorar. La noia no entén què li passa, i li ho pregunta:
-És que feia tant de temps que ningú no em dirigia la paraula...! –li va contestar el senyor, emocionat.
Una persona que plora d’emoció perquè una altra s’ha dignat dirigir-li la paraula! Una realitat ben trista de la nostra societat, una societat –la nostra- que està vivint l’esplendor de la tercera gran revolució de la humanitat. La primera gran revolució diuen que va ser al Neolític, quan els humans es van començar a dedicar al conreu de la terra; la segona, en l’època industrial; i la tercera l’estem vivint ara: la cibernètica, la microelectrònica, la informàtica... i tot el món de les telecomunicacions, un camp en què s’ha progressat increïblement, i en el qual encara ens queda molt per veure. Ens hem d’alegrar d’aquests avenços de la humanitat, de poder-nos comunicar de forma instantània amb qualsevol part del món. Són d’una gran ajuda en infinitat de situacions: hi ha moltes persones que han salvat la vida gràcies a què s’ha pogut avisar de forma immediata a serveis de rescat (penso en un amic que va tenir un accident a la muntanya), o gràcies a poder-se comunicar amb persones d’un altre país (penso en uns missioners que van poder ser rescatats d’un país africà en guerra).
Però no oblidem que les persones continuem demanant i necessitant la comunicació propera i personal. Que ningú al costat nostre quedi “incomunicat”, esperant que algú es digni dirigir-li la paraula, igual que la persona de qui parlàvem al començament.
Un
home va anar a visitar un monjo de clausura i li va preguntar què era el que
ell aprenia de la vida que portava, basada sobretot en el silenci. El monjo
estava traient aigua d’un pou i li va dir al visitant: “Mira al fons del pou
¿Què hi veus?” L’home va mirar tal com el monjo li havia dit i li va contestar:
“Doncs no hi veig res”. Durant una estona el monjo es va quedar quiet i en
silenci, i després li va tornar a dir al visitant: “I ara, ¿què hi veus?”
L’home va tornar a mirar i aleshores va dir: “Ara em veig a mi mateix, com si
l’aigua fos un mirall”. I el monjo li va contestar: “En efecte; quan jo poso la
galleda, l’aigua del pou està agitada. En canvi ara està tranquil•la. Això
mateix és l’experiència del silenci. Quan la persona està en pau i en calma, és
més capaç de descobrir-se a ella mateixa”.
Un dia una alumna em deia que s’havia proposat fer les coses amb més calma,
sense atabalar-se tant, per poder-les fer millor. És un bon propòsit, que ens
aniria bé a tots: el nerviosisme, l’agitació i la intranquil•litat no ens
ajuden gens a fer les coses bé; sí que ens hi poden ajudar la tranquil•litat,
la calma i -¿per què no?- el silenci. A més, sense silenci i sense calma ens és
molt més difícil descobrir com som, saber com fem les coses i com podem
millorar. Aquesta noia que manifestava la seva intenció de procurar no
atabalar-se tant, d’anar amb més calma, segur que ho va descobrir i pensar
justament en un moment de calma i de silenci. DIMARTS GRÀCIES AL SILENCI •
Si sempre estem envoltats de soroll, també el nostre interior s’omple de
soroll; i el sorollno ens deixa reflexionar, no ens deixa pensar en qui som, en com som, en el
que ens passa, en com actuem... I els homes
i les dones, els nois i les noies, per
tal de créixer coma persones,
necessitem moments per “pensar”. I això només
ho trobarem enmig delsilenci.
DIMECRES SILENCI PER ESCOLTAR... LLegim
individualment i en silenci aquesta frase. Després comentem què voldir.
Quan una persona està envoltada de silenci
pot més fàcilment pensar en ella mateixa, descobrir-se com és.
DIJOUS
Veure
primer el video de la música de la Enya sense el so. Després veure’l amb la
música. Parlem
del que hem sentit en els dos moments.
DIVENDRES
ESCOLTAR EL QUE NO ES DIU...
Les
persones també “parlem” amb el silenci, o amb el que fem, amb el nostre
comportament... Si volem conèixer millor algú, ens ajudarà molt escoltar el que
diu, el que ens comunica amb les seves paraules.
Però també el coneixerem veient les seves
actituds, observant el seu comportament. I -encara que això és més difícil-
intentant deduir les coses que voldria dir, però que no diu (per por, per
timidesa, per vergonya...)
No
oblidem que hi ha persones que parlen molt, que diuen moltes paraules, però que
en el fons ho fan per amagar com són en realitat. Les persones que parlen molt
no sempre són les més “comunicatives”. Es pot parlar molt... i no dir res.
¿Sabem
escoltar els “silencis” dels altres? Quan parlem, ¿ens donem a conèixer amb
sinceritat o fent servir molta xerrameca inútil per
Nosaltres
podem cometre errors: dedicar-nos a queixar-nos dels problemes que hi ha al
nostre voltant, però no preguntar-nos mai: I jo què puc fer? Si no fem això i
no hi fem la nostra aportació, per petita que sigui, els problemes continuaran
estant presents. I l’altre error que podem cometre és donar consells a qui té
algun problema, però no ajudar-lo en res. Tant en un cas com en l’altre, la
qüestió és que fem algun gest, que fem alguna cosa positiva que estigui de la
nostra part per ajudar a solucionar les situacions conflictives que es donen al
nostre voltant.
DIMARTS
POQUES GANES DE TREBALLAR... Una mestra d’educació primària explicava als
seus alumnes que en aquest món tots hem de treballar.
-¿Tots, tots? -li va dir una alumna .
-Bé... gairebé tots...-va contestar la mestra.
-Doncs jo, quan sigui gran, vull ser dels gairebé -va acabar dient la nena.
Hi ha moltes persones que es conformen amb ser del grup dels gairebé. I tu? Per
construir el món que volem, per construir unes relacions de convivència i de
respecte... tots hem de treballar. No s’hi val esperar que ho facin els altres.
DIMECRES MENYS PARLAR...
Una
noia, als dotze anys, escrivia: “Nosaltres som les dones i els homes del futur;
ens toca a nosaltres canviar les coses. El pitjor de tot és quedar-se plantat
sense fer res, contemplant aquest pobre món que es trenca a trossos. Diem
‘visca la pau’ i no parem de fer guerres, ‘prou de violència’ i mira com va el
terrorisme... Però ningú no ens ha dit que això no pugui canviar. Jo dic una
cosa: si estàs trist per l’odi que hi ha en el món, no ploris ni et desesperis,
fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc”.
Fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc. ¿Tens uns sentiments
semblants als d’aquesta noia, que escrivia això als dotze anys?
DIJOUS Comentar
la imatge que hi ha a continuació:
DIVENDRES SEMPRE ES POT FER ALGUNA COSA
Un mestre estava fent classe als
seus alumnes. Va posar una taca de tinta en un full blanc de paper. Va cridar
l’atenció dels alumnes i els preguntà: “Què hi veieu?” I tots van respondre a
la vegada: “Una taca negra”. El mestre respongué: “Tots us heu fixat en la taca
negra, que és petita; en canvi, ningú no ha vist tot el full blanc, que és molt
més gran”. També nosaltres podem córrer el mateix risc: deixar-nos vèncer per
les dificultats, les situacions fosques. Hem de saber mantenir una actitud
optimista davant la vida, confiant que els nostres esforços, units als de molta
altra gent, poden realment ajudar a construir un futur molt millor.
LES TRES PORTES
Una persona, d’aquelles a qui agrada fer
safareig, va a un conegut seu, company de treball, a explicar-li una xafarderia
sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:
-No; abans de dir-me res, pensa en el que em vols explicar i mirem si passa per
les tres portes... Si no és així, no cal que m’expliquis res.
L’altre li va contestar:
-¿Què vols dir amb això de les tres portes?
-Doncs molt senzill. La primera porta és la de la veritat. ¿El que em vols dir,
estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home; a mi m’ho ha dit un conegut, que es veu que ho ha sentit dir a la dona
d’un amic seu (no sabria dir-te qui), però no sé si realment és veritat.
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que em vinguis a explicar res. Però
continuem repassant les portes. La segona porta és la de la bondat: el que em
volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna
persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I la tercera porta és la de la
necessitat: ¿és necessari que em vinguis a dir a mi això que em volies
explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit explicar-t’ho, però necessari
no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa per les tres portes; per tant, és
millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi, sense aquestes
condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni sobre ningú.
Si les coses que diem dels altres, o les que sentim dir, les féssim passar per
aquestes tres portes... Quants mals rotllos evitaríem, quants malentesos i
disgustos no arribarien a donar-se... Però no sempre tenim prou sinceritat i valentia per
fer-ho.
DIMARTS
Comentar
el que ens suggereix la següent imatge:
DIMECRES Comentar
entre tots si a nosaltres ens passa els mateixque diu la frase següent: A
les persones no ens agrada gaire que els altres ens diguin els nostres
defectes, i ens costa reconèixer-los i corregir-los. Però normalment trobem una
gran satisfacció en dir i en corregir els defectes dels altres.
DIJOUS Fem
una dinàmica en la que cadascú s’esforça en dir una cosa bona del company que
li ha tocat. Donem
un tros de paper a cada nen/a amb el mon d’un company i allí mateix li ha
d’escriure una qualitat o cosa bona i després ens ho anem dient. Podem acabar
fen l’intercanvi de paperets.
DIVENDRES MASSA TARD PER
FER LLOANCES Mai
no arribarem a entendre del tot el mal que podem fer parlant malament dels qui
ens envolten. I a vegades ho fem sense voler. Parlar bé dels altres, i parlar
amb sinceritat, ens ajuda a tots a estar millor entre nosaltres i amb nosaltres
mateixos. Parlem dels companys i companyes, parlem les coses que fem junts.
Però parlem bé, amb il•lusió, amb afecte. No destruïm el que durant dies anem
construint. Procurem parlar bé dels altres (si no, és millor callar): però no
esperem a fer-ho quan les coses ja no tinguin remei.
ELS AMICS QUE NO HO SÓN Dos amics travessaven un bosc salvatge, en el
qual no hi havia senyals de civilització. De sobte van veure com davant d'ells
sortia un ós, que semblava que tenia molta gana i no gaire bones intencions. Un
dels dos amics, apartant i trepitjant l'altre, i preocupant-se només d'ell
mateix, va sortir corrent, i ràpidament es va posar fora de perill tot
enfilant-se a un arbre. L'altre amic no va tenir una altra idea millor que
tirar-se a terra i contenir la respiració tot el que va poder, com si estigués
mort. L'ós se li va acostar, el va estar llepant durant una estona, i després,
pensant que estava mort, se n'anà.
Un cop havia passat el perill, l'amic que havia pujat a l'arbre, encara
tremolant, li va dir a l'altre:
- Quan l'ós se t'ha acostat, semblava que t'estava parlant. Què t'ha dit?
- Doncs m'ha dit només una cosa: que no em refiï mai dels amics que es
comporten com tu!
Pensem en aquelles persones que considerem amigues... Malament si actuen com el
d'aquesta història! No és un bon amic aquell que et deixa de banda en els
moments difícils.
DIMARTS Comentar
la imatge que hi ha a continuació que ve companyada d’una frase:
DIMECRES Comentar
el següent fragment sobre l’amistat: Un
amic és la persona més propera, que ens ajuda quan ens fa falta, o a qui donem
un cop de mà quan ens necessita. Diuen que "tenir un amic és tenir un
tresor", i és veritat.
DIJOUS Escoltar la cancó :
“Tens un amic” dels Gossos.
DIVENDRES Llegir
i comentar el text següent: TENIR BONS AMICS!
Aquesta és una història real.
Tripi vivia en la seva casa, en un barri de la gran ciutat. De tant en tant li
agradava fer campana en el cole, perquè deia que ja era gran per estar assegut
aprenent coses que no li servirien de res. Tripi vivia amb la seva mare i amb
el seu germà de 7 anys. La seva mare treballava tot el dia per portar endavant
la seva família, i no era molt el sou que guanyava. La seva mare li donava una
petita “paga” setmanal, però a Tripi no li arribava per a les seves coses. Un
dia va decidir que, si la seva mare no li podia donar més diners, ell els
aconseguiria per altres mètodes. Però Tripi no estava pensant en treballar...
Després, als 27 anys, va anar a parar a la presó. Allí coneix molta gent que li
explica que el camí que un dia va agafar costa molt deixar-lo. Difícilment te
n’escapes. L’últim que va robar va ser un cotxe, per anar-se de festa, i per
això s’ha de passar tancat un any i dos mesos. La seva vida és un entrar i
sortir de la presó. Parlant un amic adult amb aquest jove, li va dir: “No vaig
tenir mai un amic que m’avisés que el camí que havia agafat la meva vida era
equivocat i perillós. No em van donar mai un cop de mà per ajudar-me. Ara em
trobo nanos que estan a punt de fer el mateix que jo vaig fer, i només els dic:
Busca’t un bon amic, algú que t’estimi de veritat i que sigui honrat, i fes-li
cas”.
Creus que Tripi té raó? Segurament no ens adonem que tenim una gran
responsabilitat en les coses que els puguin passar a les persones que tenim al
nostre costat, sobretot als nostres amics i amigues.
Comentar entre
tots els següents fragments del discurs de Mrtin Luther King:
Jo he somiat (I have a
dream)
Jo he somiat, que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d'una
vegada que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he
somiat aquest matí, que, un dia, cada negre d'aquest país, cada home de color
de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel
color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la
persona humana.
Jo he
somiat encara, que, un dia, la justícia brollarà com l'aigua i l'honradesa com
el gran torrent.
Jo he
somiat també, que, un dia, no hi haurà més guerra, que els homes, de les
espases en faran relles i de les llances falçs, que les nacions no s'aixecaran
més l'una contra l'altra i que deixaran de fer-se la guerra.
Martin
Luther King.
Dimarts
Observar
la imatge que hi ha a continuació i parlar del que ens suggereix:
Amor
Imatge de l'Amor
Fes
silenci, tanca els ulls. Quan et sentis en pau llegeix aquestes paraules i
observa com ressonen en el teu interior.
Voldria demostrar el
meu amor als altres i a apropar-me a les persones que de mica en mica i sense
adonar-me'n he anat allunyant de mi. M’agradaria que ens relacionem com a
germans que ens estimen i ens preocupen els uns dels altres, com a
germans.
Dimecres
Parlem
del que ens fa sentir la següent fotografia:
Dijous
Escoltar i comentar la cançó Pride , in the name of love U2:
