dilluns, 23 d’abril del 2018

PARTICIPACIÓ



                                                           DILLUNS 

LA PARTICIPACIÓ ÉS EL CAMÍ QUE ENS CONDUEIX A L’ÈXIT.


                                                              DIMARTS 


SI NO PARTICIPEM NO SOM AMOS DE LES NOSTRES PRÒPIES VIDES, ELS ALTRES DECIDEIXEN PER NOSALTRES.


                                                           DIMECRES 


AMB LA PARTICIPACIÓ L’HOME ES CONSTRUEIX A POC A POC, I AIXÍ VA CONSTRUINT EL SEU PROPI FUTUR.



                                                          DIJOUS   

PER A FER REACCIONAR ELS ALTRES PRIMER HA DE REACCIONAR UN MATEIX.

                                                

                                                    DIVENDRES    


LA PASSIVITAT EMPOBREIX A LES PERSONES.

dilluns, 16 d’abril del 2018

PRUDÈNCIA

                                                             

                                                                          DILLUNS

Observar i comentar la següent imatge:

 Resultat d'imatges de IMAGEN PRUDENCIA SEMAFORO
                                       

                                                                    DIMARTS

Observem i comentem la següent imatge:


Resultat d'imatges de IMAGEN EL SABIO NO DICE TODO LO QUE PIENSA


                                         

                                                                 DIMECRES


Observem i comentem la següent imatge:

Resultat d'imatges de IMAGEN YO OPINARIA QUE,PERO MEJOR NO TOCAR EL TEMA



                                             DIJOUS
Observem i comentem la imatge que hi ha a continuació:


Resultat d'imatges de IMAGEN DE LA PRUDENCIA
                                       



                                                                  DIVENDRES


Observem i comentem la imatge que hi ha a continuació:

 Resultat d'imatges de IMAGEN PRUDENCIA

dilluns, 9 d’abril del 2018

JUSTÍCIA


                                                               Dilluns


MARC I MOISÈS

 Aquesta breu narració fa pensar una mica. Fixem-nos-hi bé.
Marc va néixer en una família de set germans. La seva mare va tenir un part difícil, però gràcies a l’ajuda mèdica va néixer sense cap tara. Moisès també té set germans. Durant l’embaràs, la seva mare va tenir problemes i ell va néixer amb un pulmó oprimit, que ara li impedeix de respirar amb facilitat. Moisès va néixer ajudat per la seva tia i per la seva àvia.
Marc té una alimentació sana i equilibrada. Menja verdures, carn, peix, ferro, fòsfor, hidrats de carbonat... A Moisès se li van caure dents, degut a la desnutrició.
El menjar preferit de Marc és el pollastre i el pernil. Moisès no els ha tastat mai, però segur que si ho fes també li agradarien.
Marc té un abric de quadres per als dies que fa fred. Moisès té més sort, perquè en el seu país no fa fred gairebé mai i no necessita molta roba. És una gran sort, perquè encara que necessités roba, tampoc no la tindria.
Marc surt de casa seva per anar a jugar al parc i per fer un passeig. Moisès sempre està fora de casa. Marc no coneix el seu pare, ni sap on és. Moisès tampoc no el coneix, el seu pare, però sap que va morir a la guerra. El que no sap és contra qui lluitava.
Marc no anirà mai a l’escola ni aprendrà a llegir. Moisès tampoc. L’esperança de vida de Marc és d’uns vint anys. La de Moisès és més alta, però potser ell no arribarà a complir els vint anys.
Marc és un petit gos irlandès, un “setter”. Moisès és un noi africà.
Aquesta és la breu narració, d’una escriptora actual. No necessita massa explicacions. S’explica per ella sola, si se li presta atenció. Pot semblar exagerada, però pensem que, per desgràcia, no està lluny de la realitat del nostre món actual.
                                           


                                                       Dimarts

Observar la següent imatge i comentar-la:        

                                                             Resultat d'imatges de IMAGEN MAFALDA SI A LA LIBERTAD, SI A LA JUSTICIA SI A LA VIDA
                                               

                                                          Dimecres

        NOIS DEL CARRER

 Llegeixo en un diari la notícia que uns dies abans havia actuat a Barcelona, al Palau de la Música, una banda de cinquanta músics i ballarins, tots joves, i vinguts de Colòmbia. ¿Té aquesta notícia alguna importància? Per a mi sí. En ocasions hem parlat dels “nois del carrer”, que malviuen en algunes grans ciutats. Diuen que en tot el món n’hi ha uns cent milions, dels quals, quaranta milions són a Amèrica Llatina. Aquests joves colombians, que van actuar a Barcelona, són una part dels molts nois que, al llarg de vint-i-cinc anys, han passat pel “Programa Bosconia”. Aquest programa és un projecte educatiu a Colòmbia per ajudar els nois que viuen al carrer. I ho fan oferint activitats com la música, i moltes altres activitats, i també oferint llocs on els nois poden estar i fer altres coses, com ara jugar, menjar, dutxar-se i rentar-se la roba. I poc a poc, amb els qui continuen es van fent coses més “serioses” (aprendre a llegir i a escriure, els que no en saben, aprendre algun ofici...)
I com aquestes iniciatives n’hi ha moltes altres, sempre amb la finalitat d’oferir una altra forma de vida a aquests nois i noies abandonats, per tal que puguin sortir de la situació de misèria en què estan, i que trobin motius i esperança per viure. Com veieu, sí que hi ha qui pensa en aquests “nois del carrer”, sí que hi ha qui arrisca alguna cosa per ells, qui creu que poden canviar la forma de viure, si se’ls ajuda i se’ls ofereix l’oportunitat de fer-ho.
                         
                                                                           Dijous

TRISTES HISTÒRIES REALS


 “Em dic Savita i vaig néixer a un poble de l’Índia. Sempre hem estat pobres, però tenim el sol, la terra, els arbres i l’aigua del nostre riu, que ens permet conrear l’arròs i les verdures amb què ens alimentem. Des de molt petita he treballat amb la meva mare en les feines de la casa i del camp. No he anat mai a l’escola, igual que ella, que de petita treballava a les plantacions de te. Un dia van arribar al poble uns senyors que deien que eren representants d’una important fàbrica, i buscaven nens i nenes per treballar en la indústria tèxtil. Vaig pensar que si treballava amb ells podria viatjar a la ciutat i millorar la meva situació i la de la meva família. Aquells senyors van donar al meu pare una quantitat de diners, una part del que van dir que jo guanyaria. I, juntament amb altres nens i nenes, vaig sortir del poble. Després d’un llarg viatge vam arribar a una casa en el camp, on, des d’aquell moment, vam romandre en una habitació fosca, en la qual treballàvem, menjàvem i dormíem.
Al teler hi havia treballant nens de totes les edats. El més petits tenien 6 anys. Tots estàvem durant 12 o 15 hores al dia, asseguts en bancs davant els telers, dels quals penjaven fils molt tibants, sobre els quals anàvem fent multitud de petits nusos. Havíem d’anar de pressa i sense equivocar-nos, perquè si ho fèiem malament ens pegaven i castigaven. Només paràvem dues o tres vegades al dia, i ni tan sols podíem posar-nos drets. Quan acabàvem la jornada, menjàvem una sopa de llenties i arròs i ens estiràvem al terra per dormir.
Mai no em van pagar res. El patró deia que encara devia el que ell havia donat al meu pare. Si intentaves fugir, et lligaven al banc. Creia que la meva situació no tenia remei. Fins que un dia al vespre vam sentir molts passos al voltant de la casa. La porta es va obrir i va entrar un grup de desconeguts que van dir que ens venien a alliberar. Vam tenir la sorpresa que allí estaven els nostres pares. Havien denunciat aquell fet a l’autoritat local i havien avisat alguns periodistes. Al final ens van poder alliberar. Han passat alguns mesos des d’aquell dia. Ara treballo per l’organització que ens va alliberar i estic contenta perquè ajudo altres nens i nenes a superar situacions semblants a la que jo vaig viure. Tant de bo que ells també pugin començar aviat una nova vida i ser tan feliços com jo”.

                                  Divendres

Comentar entre tots,  el que ens suggereix la imatge que hi ha a continuació:
                           

dilluns, 2 d’abril del 2018

FE/CREENCES

                                       

                                            DILLUNS


PREGÀRIA  BUDISTA
Que la pluja de lava, pedres ardents i espases
es converteixi en una pluja de flors,
i que des d’ara tota batalla armada
es converteixi en un agradable intercanvi de flors.
Que els cecs hi vegin, que els sords hi sentin,
i que els esgotats per l’esforç, recuperats trobin descans.
Que els despullats tinguin vestits i els afamats menjar;
que els assedegats trobin aigua i delicioses begudes.
Que els pobres tinguin riquesa, i els tristos, alegria;
que els desesperats trobin esperança, felicitat i prosperitat contínua.
Que els malalts es recuperin ràpidament del seu mal,
i que desaparegui per sempre la malaltia del món.
Que els atemorits calmin la seva por i els sotmesos siguin alliberats;
que els febles guanyin fortalesa i que tots pensem en el benefici mutu.
Que les pluges arribin quan sigui l.hora i les collites siguin abundants,
que els reis actuïn d’acord amb el Dharma i la gent prosperi sempre.
Que cap ésser pateixi, actuï amb maldat o emmalalteixi mai;
que ningú sigui amenaçat o menyspreat, ni se senti mai deprimit.
Que a cap ésser li falti la llibertat,
que dotats de fe, saviesa i bondat,
mitjans de vida i conducta excel.lents
tinguem consciència en totes les vides.
Que pels meus mèrits, tots i cadascun dels éssers sense excepció
S’abstinguin de tota maldat i visquin sempre en la virtut.
Mentre perduri l’espai i hi hagi éssers,
vull viure jo també per dissipar les misèries del món.
Dedicació final que per aquests bons propòsits no ens falti mai inspiració per alliberar
les nostres ments, obrir els nostres cors i contribuir sempre al benestar
i plenitud dels éssers.



                                              DIMARTS

PREGÀRIA CRISTIANA
Un món nou 
D’un món espatllat,
brolla l’esperança:
una flama que cors agermana,
per millorar la raça humana.
Som els joves que no ens conformem
i canviar el món volem.
Perquè la llibertat, la pau i l’amor
no sols siguin paraules, lluitarem
i no defallirem.
Volem que la gent s’aturi a mirar una flor,
observar l’alba,
escoltar el cant d’un ocell,
la rialla d’un infant.
Volem que els adults
es despullin de valors materials,
I així, nus, innocents, es mirin els uns als altres
amb igualtat, s’ajudin, col·laborin.
Volem que no hi hagi diferents móns,
el dels joves i el dels adults,
sinó que sigui tot un, un món meravellós.
Volem que tots ens dem la mà
en senyal d’amor i comprensió.
Tots som iguals i ens hem d’ajudar
tot caminant cap a la recerca del més enllà.
No hi ha diferències entre els homes,
marxem tots junts .
 
                         


                                                       DIMECRES

PREGÀRIA JUEVA


Frases extretes el llibre del TALMUD
-          No tiris pedres a la font de la qual has begut.
-          No jutgis el teu pròxim abans de trobar-te en el seu lloc.
-          La PAU és pel món el que el llevat és per a la massa del pa.
-          El futur el món penja de l’alè dels nens i nenes que van a l’escola.
-          Qui no afegeix res als seus coneixements, els disminueix.




                                                         DIJOUS
PREGÀRIA MUSULMANA


Frases dites pel profeta de l’Islam , MAHOMA.
-          El millor dels homes és aquell que fa el bé als que l’envolten.
-          Digues la veritat encara que sigui amarga.
-          Tres coses hi ha destructives a la vida: la ira, l’enveja i l’estimar-se massa a si mateix.
-          Si la muntanya no ve a tu, ves tu a la muntanya.

                                      

                                                         DIVENDRES



PREGÀRIA INDIS AMERICANS (Discurs de l’Indi Seatle davant del Congrès dels Estats Units d’Amèrica)
“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. El gran cab­dill ha dit també unes paraules d’amistat i de pau. Està molt bé de la seva banda, ja que nosaltres sabem que a ell no li cal la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió.” 
“Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l’aire, l’escalf del nostre sòl? No ens en sabem avenir. Nosaltres no posseïm pas l’aire vibrant ni l’aigua que clapoteja; ¿com, llavors, ens els podeu comprar? Quan arribi l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Però això no serà fàcil. Ja que per a nosaltres aquesta terra és sagra­da. Gaudim molt en els nostres boscos. La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua guspirejant que s’esmuny pels rierols i rius no és pas simplement aigua per a nosaltres, sinó la mateixa sang dels nostres avantpassats. Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosaltres és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l’aigua límpida del llac relata els esdeveniments del passat del meu poble. El murmuri de l’aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són les nostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nodreixen els nostres infants. Les cendres dels nostres avantpassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que és sant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Aquesta part de la terra és per a nosaltres una terra santa. Ja sabem que els homes pàl·lids no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells, un tros de terra és idèntic a un altre, perquè és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calgui. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n va lluny. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus avantpassats i l’heretatge dels seus fills. Considera la seva germana terra i el seu germà aire com dues mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seva voracitat li farà devorar tot el que existeix a la superfície de la terra i, darrera d’ell, no deixarà més que un desert.”



dilluns, 26 de març del 2018

ECOLOGIA / NATURA



                                                              DILLUNS

Escoltar la cançó “Pare” d’en Joan Manel Serrat . LLegir la primera estrofa i comentar-la. Es busca a You tube i és la primera que surt la imatge d’un ocell.




Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.


                                                                  DIMARTS

Llegir i comentar la segona estrofa i repassar la primera.



Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.


                               
                                                              DIMECRES

Llegir i comentar la tercera estrofa i rellegir les dues anteriors.



Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.


                                                                      DIJOUS


Llegir i comentar la següent estrofa  i si cal repassar les anteriors.




Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.


                                               DIVENDRES

Llegir i escoltar de nou  la cançó sencera i ,si cal, fer més comentaris.



dilluns, 19 de març del 2018

ESCOLTA

                                                                   DILLUNS

ESCOLTAR PER AJUDAR

Escoltar és tenir l’oportunitat de conèixer millor una persona, és una forma de manifestar el respecte i l’estimació.
 Deia un escriptor: “Saber parlar és un do que tenen moltes persones. Saber callar és ja una cosa que pocs saben fer. I saber escoltar és una generositat de molt pocs”. Nosaltres, ¿ens sabem escoltar?
Pensem que molts companys i companyes no els tenim en consideració, els ignorem, simplement perquè no els coneixem. ¿I com els podrem conèixer si no els escoltem? Cadascú ha de valorar quina és la seva capacitat d’escoltar, d’acollir el que els altres li volen comunicar.



                                                                  DIMARTS

Comentar la següent imatge:


                                          Resultat d'imatges de IMAGEN SABES ESCUCHAR A LOS DEMÁS           


                                                                  DIMECRES


 SABER DIALOGAR

 La paraula "diàleg" l'hem sentida moltes vegades. Dialogar és molt important per millorar les relacions entre les persones. Però perquè hi hagi diàleg són necessàries algunes condicions:
 Escoltar és la primera condició perquè hi hagi diàleg de veritat. Escoltar tots aquells que volen parlar amb nosaltres (companys, amics, professors, els de casa...)
 A tothom ens agrada que ens escoltin; cal que nosaltres fem el mateix.

                                                                    DIJOUS
Veure i comentar el següent vídeo:




                                                 

                                                                              DIVENDRES


TAN A PROP I TAN LLUNY!

Un jove m’explicava el que li havia passat a una amiga seva. La noia anava buscant un carrer per una zona de la ciutat que no coneixia gaire. Com que no trobava el carrer, li va preguntar a la primera persona que va veure. Era un home gran, mal vestit, amb una aparença externa de pobre i de vagabund. La jove li pregunta pel carrer, el senyor li contesta... i es posa a plorar. La noia no entén què li passa, i li ho pregunta:
-És que feia tant de temps que ningú no em dirigia la paraula...! –li va contestar el senyor, emocionat.
Una persona que plora d’emoció perquè una altra s’ha dignat dirigir-li la paraula! Una realitat ben trista de la nostra societat, una societat –la nostra- que està vivint l’esplendor de la tercera gran revolució de la humanitat. La primera gran revolució diuen que va ser al Neolític, quan els humans es van començar a dedicar al conreu de la terra; la segona, en l’època industrial; i la tercera l’estem vivint ara: la cibernètica, la microelectrònica, la informàtica... i tot el món de les telecomunicacions, un camp en què s’ha progressat increïblement, i en el qual encara ens queda molt per veure. Ens hem d’alegrar d’aquests avenços de la humanitat, de poder-nos comunicar de forma instantània amb qualsevol part del món. Són d’una gran ajuda en infinitat de situacions: hi ha moltes persones que han salvat la vida gràcies a què s’ha pogut avisar de forma immediata a serveis de rescat (penso en un amic que va tenir un accident a la muntanya), o gràcies a poder-se comunicar amb persones d’un altre país (penso en uns missioners que van poder ser rescatats d’un país africà en guerra).
Però no oblidem que les persones continuem demanant i necessitant la comunicació propera i personal. Que ningú al costat nostre quedi “incomunicat”, esperant que algú es digni dirigir-li la paraula, igual que la persona de qui parlàvem al començament.

dilluns, 12 de març del 2018

SILENCI


DILLUNS 


 ESTAR EN CALMA


Un home va anar a visitar un monjo de clausura i li va preguntar què era el que ell aprenia de la vida que portava, basada sobretot en el silenci. El monjo estava traient aigua d’un pou i li va dir al visitant: “Mira al fons del pou ¿Què hi veus?” L’home va mirar tal com el monjo li havia dit i li va contestar: “Doncs no hi veig res”. Durant una estona el monjo es va quedar quiet i en silenci, i després li va tornar a dir al visitant: “I ara, ¿què hi veus?” L’home va tornar a mirar i aleshores va dir: “Ara em veig a mi mateix, com si l’aigua fos un mirall”. I el monjo li va contestar: “En efecte; quan jo poso la galleda, l’aigua del pou està agitada. En canvi ara està tranquil•la. Això mateix és l’experiència del silenci. Quan la persona està en pau i en calma, és més capaç de descobrir-se a ella mateixa”.
Un dia una alumna em deia que s’havia proposat fer les coses amb més calma, sense atabalar-se tant, per poder-les fer millor. És un bon propòsit, que ens aniria bé a tots: el nerviosisme, l’agitació i la intranquil•litat no ens ajuden gens a fer les coses bé; sí que ens hi poden ajudar la tranquil•litat, la calma i -¿per què no?- el silenci. A més, sense silenci i sense calma ens és molt més difícil descobrir com som, saber com fem les coses i com podem millorar. Aquesta noia que manifestava la seva intenció de procurar no atabalar-se tant, d’anar amb més calma, segur que ho va descobrir i pensar justament en un moment de calma i de silenci.

                                                        
                                                    

                                                                       DIMARTS 



GRÀCIES AL SILENCI


• Si sempre estem envoltats de soroll, també el nostre interior s’omple de soroll; i el soroll no ens deixa reflexionar, no ens deixa pensar en qui som, en com som, en el que ens passa, en com actuem... I els homes i les dones, els nois i les noies, per tal de créixer com a persones, necessitem moments per “pensar”. I això només ho trobarem enmig del silenci.

                                             


        
                                                                  DIMECRES 



SILENCI PER ESCOLTAR...

LLegim individualment i en silenci aquesta frase. Després comentem què voldir.
Quan una persona està envoltada de silenci pot més fàcilment pensar en ella mateixa, descobrir-se com és.

                                                                    DIJOUS


Veure primer el video de la música de la Enya sense el so. Després veure’l amb la música.
Parlem del que hem sentit en els dos moments.





                                                     

                                                                      DIVENDRES 



ESCOLTAR EL QUE NO ES DIU...


Les persones també “parlem” amb el silenci, o amb el que fem, amb el nostre comportament... Si volem conèixer millor algú, ens ajudarà molt escoltar el que diu, el que ens comunica amb les seves paraules.
 Però també el coneixerem veient les seves actituds, observant el seu comportament. I -encara que això és més difícil- intentant deduir les coses que voldria dir, però que no diu (per por, per timidesa, per vergonya...)
No oblidem que hi ha persones que parlen molt, que diuen moltes paraules, però que en el fons ho fan per amagar com són en realitat. Les persones que parlen molt no sempre són les més “comunicatives”. Es pot parlar molt... i no dir res.
¿Sabem escoltar els “silencis” dels altres? Quan parlem, ¿ens donem a conèixer amb sinceritat o fent servir molta xerrameca inútil per