dilluns, 7 de maig del 2018

GENEROSITAT


Resultat d'imatges de FOTO CASTELLETS

                           


                                                                           DILLUNS


Observar la següent imatge i comentar-la entre tots:



Resultat d'imatges de IMAGEN SI COMPARTIMOS LLEGA PARA TODOS

                                                      DIMARTS


ELS ÀNGELS DE LA GUARDA

El dia 2 d’octubre se celebra la festa dels “Àngels de la Guarda”. Lògicament, hi ha qui hi creu i hi ha qui no hi creu... Es cregui o no es cregui en els àngels, sí que hi ha una cosa certa: que tots podem “fer d’àngels”, tots podem comportar-nos com àngels ¿Qui fa d’àngel?
- Qui s’acosta i fa companyia als qui ho passen malament,
- qui amb la seva paraula anima i dóna il•lusió,
- qui presta un servei,
- qui és portador de pau i de tendresa,
- qui té una atenció especial pels més necessitats...
Podem creure o no en l’existència dels àngels. Però podem viure com si estiguessin entre nosaltres. I segur que estarem molt millor.



                                           DIMECRES

Què ens suggereix la imatge que hi ha a continuació:


Resultat d'imatges de FOTO CASTELLETS


                                                                DIJOUS


Comentar la imatge i la frase que l’acompanya:

Resultat d'imatges de MUDO EN FORMA CORAZON



Un persona generosa és aquella que actua en favor d’altres persones de manera desinteressada i amb alegria.





                                       
                                                    DIVENDRES


HEROIS ANÒNIMS

Hi ha una cançó (poc coneguda, perquè no es mou dintre del mercat de distribució habitual) que es titula "El héroe anónimo". L'autor parla en ella d'un jove que va conèixer en un dels seus concerts. D'ell diu que "el seu nom no sortirà demà en els diaris, però que és un heroi". ¿I quina és "l'heroïcitat" d'aquest jove? Doncs dedicar una part del seu temps del cap de setmana a estar en un hospital de persones disminuïdes, fer-los companyia, donar-los de menjar... La cançó està basada en una història real, d'un jove real. Com aquest jove de la cançó n'hi ha molts, que podríem qualificar, com ell, d'herois anònims, perquè no són molt coneguts, i perquè en els diaris no surt el seu nom, ni s'explica tot el que fan. Ho fan i prou.
Totes aquestes persones que són capaces de donar una ajuda a qui ho necessita, i que ho fan de bon grat, desinteressadament, són persones generoses. A vegades costa trobar-les, no perquè no n'hi hagi, sinó perquè passen desapercebudes i no fan massa soroll. El seu nom no sortirà demà en els diaris, ni la seva imatge en la televisió. Però existeixen; i ens donen un bon exemple de generositat.


dilluns, 30 d’abril del 2018

CONSTÀNCIA


DILLUNS 


CANSAMENT


Hi ha nois i noies que no saben valorar el seu esforç, que es pensen que no han fet res, i que volen abandonar (no estudien, no treballen, no es preocupen de ser bons companys...) I a causa d'això, sense que ells se n'adonin, poden perdre tot allò que han anat aconseguint mica en mica. Seria llàstima que per una falta de constància perdessin fins i tot allò en què han millorat. Seria llàstima que no sabéssim veure les coses bones que hem fet. Seria una llàstima que entre tots no ens ajudéssim a ser constants i a seguir treballant en millorar les nostres relacions.


                                                                  DIMARTS 

Comentar el que suggereix la següent imatge:
Resultat d'imatges de la constancia la clave del esxito



                                                                DIMECRES 



NO PERDRE L’ESPERANÇA

Si volem fer alguna cosa positiva és molt important recordar que no ens hem deixar portar pel desànim, encara que siguem pocs. Ser pocs o molts no vol dir que el que fem estarà millor o pitjor. L'important és continuar treballant amb il•lusió i amb entusiasme. Això és el que farà que les accions positives tinguin consistència.


                                        
                                                      DIJOUS 

Observar la imatge :


 Resultat d'imatges de hombre empujando la piedra





Si ets constant, POTS. Descobreix la FORÇA  que hi ha dins teu.


                                            

                                                                  DIVENDRES  


SORPRESA DE CONSTRUCTOR
 Un mestre d’obres portava molt de temps treballant en una important empresa de construcció. Un dia va rebre l’ordre de construir una finca d’esbarjo, un xalet modèlic i original. El podria construir fent el projecte totalment al seu gust i no s’havia de preocupar gens pel que pogués costar. L’empresa estaria d’acord amb tot el que ell fes, tant amb l’estil del xalet com amb el preu. Les obres van començar de seguida. Però en aquella ocasió el mestre d’obres es va voler aprofitar de la confiança que havien dipositat en ell, no només aquella vegada, sinó durant el temps que portava treballant a l‘empresa; és per això que va pensar en utilitzar materials de baixa qualitat i en contractar treballadors poc qualificats amb un salari més baix. D’aquesta manera ell es podria embutxacar els diners que sobressin. De totes formes no li importava gaire, perquè tampoc no sabia per a qui era el xalet que estava construint.
Quan es va acabar la construcció del xalet es va fer un gran dinar per celebrar-ho, i després del dinar el mestre d’obres va entregar les claus de la nova casa al president de l’empresa constructora. Per a sorpresa seva, el president li va tornar les claus i li va dir: “El xalet és seu. És el nostre regal, el regal que li fa aquesta empresa, com a senyal d’apreci i de reconeixement al seu treball en ella”.
Amb el treball de cada dia, amb el que anem fent amb constància i amb dedicació, estem construint l’edifici de la nostra vida... Mirem de fer-ho bé, no sigui que després no hi hagi remei per a algunes coses que hem construït malament...



dilluns, 23 d’abril del 2018

PARTICIPACIÓ



                                                           DILLUNS 

LA PARTICIPACIÓ ÉS EL CAMÍ QUE ENS CONDUEIX A L’ÈXIT.


                                                              DIMARTS 


SI NO PARTICIPEM NO SOM AMOS DE LES NOSTRES PRÒPIES VIDES, ELS ALTRES DECIDEIXEN PER NOSALTRES.


                                                           DIMECRES 


AMB LA PARTICIPACIÓ L’HOME ES CONSTRUEIX A POC A POC, I AIXÍ VA CONSTRUINT EL SEU PROPI FUTUR.



                                                          DIJOUS   

PER A FER REACCIONAR ELS ALTRES PRIMER HA DE REACCIONAR UN MATEIX.

                                                

                                                    DIVENDRES    


LA PASSIVITAT EMPOBREIX A LES PERSONES.

dilluns, 16 d’abril del 2018

PRUDÈNCIA

                                                             

                                                                          DILLUNS

Observar i comentar la següent imatge:

 Resultat d'imatges de IMAGEN PRUDENCIA SEMAFORO
                                       

                                                                    DIMARTS

Observem i comentem la següent imatge:


Resultat d'imatges de IMAGEN EL SABIO NO DICE TODO LO QUE PIENSA


                                         

                                                                 DIMECRES


Observem i comentem la següent imatge:

Resultat d'imatges de IMAGEN YO OPINARIA QUE,PERO MEJOR NO TOCAR EL TEMA



                                             DIJOUS
Observem i comentem la imatge que hi ha a continuació:


Resultat d'imatges de IMAGEN DE LA PRUDENCIA
                                       



                                                                  DIVENDRES


Observem i comentem la imatge que hi ha a continuació:

 Resultat d'imatges de IMAGEN PRUDENCIA

dilluns, 9 d’abril del 2018

JUSTÍCIA


                                                               Dilluns


MARC I MOISÈS

 Aquesta breu narració fa pensar una mica. Fixem-nos-hi bé.
Marc va néixer en una família de set germans. La seva mare va tenir un part difícil, però gràcies a l’ajuda mèdica va néixer sense cap tara. Moisès també té set germans. Durant l’embaràs, la seva mare va tenir problemes i ell va néixer amb un pulmó oprimit, que ara li impedeix de respirar amb facilitat. Moisès va néixer ajudat per la seva tia i per la seva àvia.
Marc té una alimentació sana i equilibrada. Menja verdures, carn, peix, ferro, fòsfor, hidrats de carbonat... A Moisès se li van caure dents, degut a la desnutrició.
El menjar preferit de Marc és el pollastre i el pernil. Moisès no els ha tastat mai, però segur que si ho fes també li agradarien.
Marc té un abric de quadres per als dies que fa fred. Moisès té més sort, perquè en el seu país no fa fred gairebé mai i no necessita molta roba. És una gran sort, perquè encara que necessités roba, tampoc no la tindria.
Marc surt de casa seva per anar a jugar al parc i per fer un passeig. Moisès sempre està fora de casa. Marc no coneix el seu pare, ni sap on és. Moisès tampoc no el coneix, el seu pare, però sap que va morir a la guerra. El que no sap és contra qui lluitava.
Marc no anirà mai a l’escola ni aprendrà a llegir. Moisès tampoc. L’esperança de vida de Marc és d’uns vint anys. La de Moisès és més alta, però potser ell no arribarà a complir els vint anys.
Marc és un petit gos irlandès, un “setter”. Moisès és un noi africà.
Aquesta és la breu narració, d’una escriptora actual. No necessita massa explicacions. S’explica per ella sola, si se li presta atenció. Pot semblar exagerada, però pensem que, per desgràcia, no està lluny de la realitat del nostre món actual.
                                           


                                                       Dimarts

Observar la següent imatge i comentar-la:        

                                                             Resultat d'imatges de IMAGEN MAFALDA SI A LA LIBERTAD, SI A LA JUSTICIA SI A LA VIDA
                                               

                                                          Dimecres

        NOIS DEL CARRER

 Llegeixo en un diari la notícia que uns dies abans havia actuat a Barcelona, al Palau de la Música, una banda de cinquanta músics i ballarins, tots joves, i vinguts de Colòmbia. ¿Té aquesta notícia alguna importància? Per a mi sí. En ocasions hem parlat dels “nois del carrer”, que malviuen en algunes grans ciutats. Diuen que en tot el món n’hi ha uns cent milions, dels quals, quaranta milions són a Amèrica Llatina. Aquests joves colombians, que van actuar a Barcelona, són una part dels molts nois que, al llarg de vint-i-cinc anys, han passat pel “Programa Bosconia”. Aquest programa és un projecte educatiu a Colòmbia per ajudar els nois que viuen al carrer. I ho fan oferint activitats com la música, i moltes altres activitats, i també oferint llocs on els nois poden estar i fer altres coses, com ara jugar, menjar, dutxar-se i rentar-se la roba. I poc a poc, amb els qui continuen es van fent coses més “serioses” (aprendre a llegir i a escriure, els que no en saben, aprendre algun ofici...)
I com aquestes iniciatives n’hi ha moltes altres, sempre amb la finalitat d’oferir una altra forma de vida a aquests nois i noies abandonats, per tal que puguin sortir de la situació de misèria en què estan, i que trobin motius i esperança per viure. Com veieu, sí que hi ha qui pensa en aquests “nois del carrer”, sí que hi ha qui arrisca alguna cosa per ells, qui creu que poden canviar la forma de viure, si se’ls ajuda i se’ls ofereix l’oportunitat de fer-ho.
                         
                                                                           Dijous

TRISTES HISTÒRIES REALS


 “Em dic Savita i vaig néixer a un poble de l’Índia. Sempre hem estat pobres, però tenim el sol, la terra, els arbres i l’aigua del nostre riu, que ens permet conrear l’arròs i les verdures amb què ens alimentem. Des de molt petita he treballat amb la meva mare en les feines de la casa i del camp. No he anat mai a l’escola, igual que ella, que de petita treballava a les plantacions de te. Un dia van arribar al poble uns senyors que deien que eren representants d’una important fàbrica, i buscaven nens i nenes per treballar en la indústria tèxtil. Vaig pensar que si treballava amb ells podria viatjar a la ciutat i millorar la meva situació i la de la meva família. Aquells senyors van donar al meu pare una quantitat de diners, una part del que van dir que jo guanyaria. I, juntament amb altres nens i nenes, vaig sortir del poble. Després d’un llarg viatge vam arribar a una casa en el camp, on, des d’aquell moment, vam romandre en una habitació fosca, en la qual treballàvem, menjàvem i dormíem.
Al teler hi havia treballant nens de totes les edats. El més petits tenien 6 anys. Tots estàvem durant 12 o 15 hores al dia, asseguts en bancs davant els telers, dels quals penjaven fils molt tibants, sobre els quals anàvem fent multitud de petits nusos. Havíem d’anar de pressa i sense equivocar-nos, perquè si ho fèiem malament ens pegaven i castigaven. Només paràvem dues o tres vegades al dia, i ni tan sols podíem posar-nos drets. Quan acabàvem la jornada, menjàvem una sopa de llenties i arròs i ens estiràvem al terra per dormir.
Mai no em van pagar res. El patró deia que encara devia el que ell havia donat al meu pare. Si intentaves fugir, et lligaven al banc. Creia que la meva situació no tenia remei. Fins que un dia al vespre vam sentir molts passos al voltant de la casa. La porta es va obrir i va entrar un grup de desconeguts que van dir que ens venien a alliberar. Vam tenir la sorpresa que allí estaven els nostres pares. Havien denunciat aquell fet a l’autoritat local i havien avisat alguns periodistes. Al final ens van poder alliberar. Han passat alguns mesos des d’aquell dia. Ara treballo per l’organització que ens va alliberar i estic contenta perquè ajudo altres nens i nenes a superar situacions semblants a la que jo vaig viure. Tant de bo que ells també pugin començar aviat una nova vida i ser tan feliços com jo”.

                                  Divendres

Comentar entre tots,  el que ens suggereix la imatge que hi ha a continuació:
                           

dilluns, 2 d’abril del 2018

FE/CREENCES

                                       

                                            DILLUNS


PREGÀRIA  BUDISTA
Que la pluja de lava, pedres ardents i espases
es converteixi en una pluja de flors,
i que des d’ara tota batalla armada
es converteixi en un agradable intercanvi de flors.
Que els cecs hi vegin, que els sords hi sentin,
i que els esgotats per l’esforç, recuperats trobin descans.
Que els despullats tinguin vestits i els afamats menjar;
que els assedegats trobin aigua i delicioses begudes.
Que els pobres tinguin riquesa, i els tristos, alegria;
que els desesperats trobin esperança, felicitat i prosperitat contínua.
Que els malalts es recuperin ràpidament del seu mal,
i que desaparegui per sempre la malaltia del món.
Que els atemorits calmin la seva por i els sotmesos siguin alliberats;
que els febles guanyin fortalesa i que tots pensem en el benefici mutu.
Que les pluges arribin quan sigui l.hora i les collites siguin abundants,
que els reis actuïn d’acord amb el Dharma i la gent prosperi sempre.
Que cap ésser pateixi, actuï amb maldat o emmalalteixi mai;
que ningú sigui amenaçat o menyspreat, ni se senti mai deprimit.
Que a cap ésser li falti la llibertat,
que dotats de fe, saviesa i bondat,
mitjans de vida i conducta excel.lents
tinguem consciència en totes les vides.
Que pels meus mèrits, tots i cadascun dels éssers sense excepció
S’abstinguin de tota maldat i visquin sempre en la virtut.
Mentre perduri l’espai i hi hagi éssers,
vull viure jo també per dissipar les misèries del món.
Dedicació final que per aquests bons propòsits no ens falti mai inspiració per alliberar
les nostres ments, obrir els nostres cors i contribuir sempre al benestar
i plenitud dels éssers.



                                              DIMARTS

PREGÀRIA CRISTIANA
Un món nou 
D’un món espatllat,
brolla l’esperança:
una flama que cors agermana,
per millorar la raça humana.
Som els joves que no ens conformem
i canviar el món volem.
Perquè la llibertat, la pau i l’amor
no sols siguin paraules, lluitarem
i no defallirem.
Volem que la gent s’aturi a mirar una flor,
observar l’alba,
escoltar el cant d’un ocell,
la rialla d’un infant.
Volem que els adults
es despullin de valors materials,
I així, nus, innocents, es mirin els uns als altres
amb igualtat, s’ajudin, col·laborin.
Volem que no hi hagi diferents móns,
el dels joves i el dels adults,
sinó que sigui tot un, un món meravellós.
Volem que tots ens dem la mà
en senyal d’amor i comprensió.
Tots som iguals i ens hem d’ajudar
tot caminant cap a la recerca del més enllà.
No hi ha diferències entre els homes,
marxem tots junts .
 
                         


                                                       DIMECRES

PREGÀRIA JUEVA


Frases extretes el llibre del TALMUD
-          No tiris pedres a la font de la qual has begut.
-          No jutgis el teu pròxim abans de trobar-te en el seu lloc.
-          La PAU és pel món el que el llevat és per a la massa del pa.
-          El futur el món penja de l’alè dels nens i nenes que van a l’escola.
-          Qui no afegeix res als seus coneixements, els disminueix.




                                                         DIJOUS
PREGÀRIA MUSULMANA


Frases dites pel profeta de l’Islam , MAHOMA.
-          El millor dels homes és aquell que fa el bé als que l’envolten.
-          Digues la veritat encara que sigui amarga.
-          Tres coses hi ha destructives a la vida: la ira, l’enveja i l’estimar-se massa a si mateix.
-          Si la muntanya no ve a tu, ves tu a la muntanya.

                                      

                                                         DIVENDRES



PREGÀRIA INDIS AMERICANS (Discurs de l’Indi Seatle davant del Congrès dels Estats Units d’Amèrica)
“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. El gran cab­dill ha dit també unes paraules d’amistat i de pau. Està molt bé de la seva banda, ja que nosaltres sabem que a ell no li cal la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió.” 
“Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l’aire, l’escalf del nostre sòl? No ens en sabem avenir. Nosaltres no posseïm pas l’aire vibrant ni l’aigua que clapoteja; ¿com, llavors, ens els podeu comprar? Quan arribi l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Però això no serà fàcil. Ja que per a nosaltres aquesta terra és sagra­da. Gaudim molt en els nostres boscos. La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua guspirejant que s’esmuny pels rierols i rius no és pas simplement aigua per a nosaltres, sinó la mateixa sang dels nostres avantpassats. Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosaltres és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l’aigua límpida del llac relata els esdeveniments del passat del meu poble. El murmuri de l’aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són les nostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nodreixen els nostres infants. Les cendres dels nostres avantpassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que és sant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Aquesta part de la terra és per a nosaltres una terra santa. Ja sabem que els homes pàl·lids no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells, un tros de terra és idèntic a un altre, perquè és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calgui. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n va lluny. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus avantpassats i l’heretatge dels seus fills. Considera la seva germana terra i el seu germà aire com dues mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seva voracitat li farà devorar tot el que existeix a la superfície de la terra i, darrera d’ell, no deixarà més que un desert.”